Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Caa
Patoué de Caa
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
535 Mot pe la lettra "
D
"
dimanda
n f
Fransé:
demande
Italièn:
richiesta
dimandì la chaitoù
v eunf
Fransé:
mendier
Italièn:
mendicare
dimartse
n f
Fransé:
démarche
Italièn:
pratica
diménchoùn
n f
Fransé:
dimension
Italièn:
dimensione
diminuchoùn
n f
Fransé:
diminution
Italièn:
diminuzione
dimountì
v eunf
Fransé:
démonter
Italièn:
smontare
dimountoù (dimountì)
v part
Fransé:
démonté (démonter)
Italièn:
smontato (smontare)
dimoutrachoùn
n f
Fransé:
démonstration
Italièn:
dimostrazione
dimoutrì
v eunf
Fransé:
démontrer
Italièn:
dimostrare
dimoutroù (dimoutrì)
v part
Fransé:
démontré (démontrer)
Italièn:
dimostrato (dimostrare)
dimoutroù (dimoutrì)
v part
Fransé:
prouvé (prouver)
Italièn:
provato (provare)
dinamite
n f
Fransé:
dynamite
Italièn:
dinamite
dinatéoù
aj cal
Fransé:
bruyant
Italièn:
chiassoso
dinouncha
n f
Fransé:
dénonciation
Italièn:
denuncia
dioù (diì)
v part
Fransé:
duré (durer)
Italièn:
durato (durare)
dipatchà (se dipatchì)
v part
Fransé:
hâté (se hâter)
Italièn:
sbrigato (sbrigarsi)
dipéndre
v eunf
Fransé:
dépendre
Italièn:
dipendere
dipéndù (dipéndre)
v part
Fransé:
dépendu (dépendre)
Italièn:
dipeso (dipendere)
diperdì
aj cal
Fransé:
éperdu
Italièn:
disorientato
dipetrì
v eunf
Fransé:
déboucher
Italièn:
sturare
dipetroù (dipetrì)
v part
Fransé:
débouché (déboucher)
Italièn:
sturato (sturare)
dipignà
aj cal
Fransé:
décoiffé
Italièn:
spettinato
dipignà (dipignì)
v part
Fransé:
décoiffé (décoiffer)
Italièn:
spettinato
dipignì
v eunf
Fransé:
décoiffer
Italièn:
spettinare
dipléà (dipléì)
v part
Fransé:
déplié (déplier)
Italièn:
spiegato (spiegare)
dipléì
v eunf
Fransé:
déplier
Italièn:
spiegare
diplèizì
n m
Fransé:
déplaisir
Italièn:
dispiacere
diplèizì
n m
Fransé:
douleur
Italièn:
dolore
diplome
n m
Fransé:
diplôme
Italièn:
diploma
dipoù
n m
Fransé:
dépôt
Italièn:
deposito
diqué so oille
pr eund fourma compouzéye
Fransé:
n'importe quoi
Italièn:
qualunque cosa
diqué so oille
pr eund fourma compouzéye
Fransé:
quoi que ce soit
Italièn:
qualsiasi cosa
diréchoùn
n f
Fransé:
direction
Italièn:
direzione
dirèidì
v eunf
Fransé:
déraidir
Italièn:
sgranchirsi
dirèidoù (dirèidì)
v part
Fransé:
déraidi (déraidir)
Italièn:
sgranchito (sgranchirsi)
dirèiteue
n m
Fransé:
directeur
Italièn:
direttore
diréndjà (diréndjì)
v part
Fransé:
dérangé (déranger)
Italièn:
disturbato (disturbare)
diréndjì
v eunf
Fransé:
déranger
Italièn:
disturbare
diréndzemén
n m
Fransé:
dérangement
Italièn:
disturbo
dirette
aj cal
Fransé:
direct
Italièn:
diretto
dirijà (dirijì)
v part
Fransé:
dirigé (diriger)
Italièn:
diretto (dirigere)
dirijàn
n m
Fransé:
dirigeant
Italièn:
dirigente
dirijì
v eunf
Fransé:
diriger
Italièn:
dirigere
diripio
n m
Fransé:
gouffre
Italièn:
baratro
discoù
n m
Fransé:
discours
Italièn:
discorso
discré
aj cal
Fransé:
discret
Italièn:
discreto
discriminachoùn
n f
Fransé:
discrimination
Italièn:
discriminazione
disénte
n f
Fransé:
descente
Italièn:
discesa
disgrachà
aj cal
Fransé:
disgracié
Italièn:
disgraziato
disgrase
n f
Fransé:
malheur
Italièn:
sventura
Padze présédanta
1
2
3
4
5
Padze
6
7
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze