Tsertsa

Dichonéo

Contenù di site

Multimédià

Teste eun patoué

Documàn

La Fèira de Sent-Or

Patoisvda.org dedie eunna séchón di site a la Fèira

© Réjón Otonoma Val d'Outa - Paolo Rey
© Réjón Otonoma Val d'Outa - Paolo Rey

(patoué di-z-Amaveulle)

L’è fran la pi dzenta fita é la pi grousa manifestachón de la Val d’Ousta. Pe dou dzor, eun plen ivir, que fache bon ou croué ten, de meulle é de meulle dzi veugnon s’amouélé deun le rue de Veulla pe avétché, é magâ fenque atseté, le dzente bague que le-z-artizàn valdotèn l’an aprestó.

Lo lon de sisse dou dzor, euntremì le défente lenve di mondo, no pouèn euncó acouté la mezeucca de tcheu noutre défèn patoué valdotèn. 

I dzor de voueu, apreston la fèira deun eun mouì de rue é de plase de Veulla. L’è po maque la fèira di bouque : te pou troué totta sor de bague. Catcheun se plen de so seuilla, mi, la fèi, so l’è la marca di noutre ten : can eun prèdze d’an fèira... Le-z-artizàn que chouon euncó la viille tradechón é eumplèyon lo bouque, la pira, lo fir é la lan-a pe réalizé leur produì é leur-z-euvre d’ar, l’an todzor le ban deun le rue de la fèira d’eun cou que van de l’Arque d’Auguste canque eun plase Chanoux. 

L’è dza bondàn dèi seuncant’an que la fèira crèit é s’épatte. Se eun cou l’ie an manifestachón pitoù libra, ara, pe la fiye, lèi fo eungn’organizachón moustre é l’eungadzemèn de sentén-e de dzi pe choure tot. I dzor de voueu, a coutì di momàn de la vente, y et euncó totta an partia dédiéye a la quelteua é a l’amezemèn. A la fèira de Sent-Or tcheu pouon troué sen que tsertson...

L’è pamì maque la fèira di moublo pe lo travaill di campagnar, ara l’è la fèira de l’artizanà é de l’ar tot eun vardèn la signa marca d’eun cou. L’è magâ pe sen lé que le valdotèn se recougnison deun la fèira de Sent Or : pe tcheut l’et eun momàn ieui eun vequèi l’identitó valdoténa pe dabón.

Alexis Bétemps

Orijine é istouére

(patoué de Tsaensoù)

Selòn la tradichòn, la Fèira de Sent-Ô l'è nèissiya l'an meulle que, bièn cheue, l'è eungn an seumboleucco. Apepré deun seutta périoda dimèn que le-z-Alpe - eun partiqueillì lo col di Gran-Sen-Bernâ - sayàn libéraye di Sarrazeun, que prétégnaon de sou di voyajeue é di pélereun, l'Europe l'iye, comme l'a deut lo croniqueue Raoul Glaber, eun mantó blan de-z-eillize[1].

Dèi adòn le commerse l'an reprèi, le martchà l'an flouì, le veulle se son eunretsiye. Eun Veulla, pe ézeumplo, l'évéque Anselme l'a commenchà de traille eumportàn deun la Catédrala é deun l'eillize de Sent-Ô. L'è fran a l'entô de seutta eillize seu que la Fèira l'è nèissiya, a la véille di sen, lo 1ì de févrì. Mi deun queun an ? No lo sen pa. N'a can mimo de documàn que no féyon pensé que la Fèira l'iye dza ver la mèitchà di XIIo siéclle. Eun chapitó di clloutro de la collèjala, de sise-z-àn lé, moutre lo sen patrón que baille de tsaouchiye i pouo. [2] L'è la traduchón avouì de dissèn de eunna sérémonie que l'è itaye féta i Mouyèn Adzo, lo dzô di patrón : lo proue eun testemèn de l'an 1327, de eun prébendjì de la Catédrala de Veulla que jouissèe d'an prébenda, Jacques d'Avise, é que l'ayè baillà i prieue de Sent-Ô, Guillaume de Liddes, an rente pe financhì seutta distribuchón que adón l'iye dza eunna tradechón itablia. [3] Faillé beun que caqueun l'èye fé seutte tsaouchiye é pourtaye tanque i Bo pe Sent-Ô.

Belle pe so le-z-artizàn arrevaon la vèille de la fita avouì le soque é le sabó que l'ayan fé : é de lé étò l'idoù de pourté le moublo pe la campagne, é pe lo megnadzo, pe le vendre i critchèn de la veulla é i pélereun, que sayàn pitoù nombreu. ...É l'è pèi que l'è nèissiya la Fèira.

Lo tsanouéno François-Gabriel Frutaz prèdze de eun documèn di 1206 que di que lo caro euntre la dobbla fila d'arque de la Pourta Prétorienne, santre de la Fèira tanque a oueu, l'ayè non forum nundinarum Trinitatis, plase di martchà de la Trinitoù[4]. L'è todzô Frutaz que no pourte a cougnisanse que la premiye menchón de la Fèira l'è deun eun documèn di 1243, iaou lo conte Amédée IV de Savoué itablèi que faillè la féye lo 31 janvì, de 8 aoue di mateun tanque i mechèn di solèi, de la Pourta Prétorienne tanque a la feun de la reuvva de Sent-Ô.

L'è to sen que oueu no sen si la Fèira de Sent-Ô i Mouyèn Adzo.

Vi que eun nen n'ayè pa trouoù de menchón, deun le documèn pi résàn, di Mouyèn Adzo ou moderno, tanque i XIXo siécllo, eun poussèe étó douté que l'isse contegnà deun lo ten.

Comme chouèn capite, can eun deside de féye de retsertse istoreuque, pe eun cas de forteun-a n'i acapó de documèn aministratif que prouon que la Fèira de Sent-Ô l'è itaye di comensemèn di XIVo tanque a la mèitchà di XVIe. L'an 2010, a la Séchón Cour di-z-archive de l'Ità de Teeun, n'i conseurtoù le série de documentéo si le « Contestations avec le Valais » pe itablì le termo de confeun di Gran-Sen-Bernâ. Eun le-z-avèitsèn, n'i trouoù an sitachón prèiza di contcho di finanse di baillaje de Veulla de l'an 1392 a l'an 1396, rendì pe Jean é Georges de Montbel : « Recepit de exitu nundinarum Sancti Ursi unius anni finiti in vigilia festi purificationis beate Marie Virginis anno 1393, V sol. ». Pa de doute : eun prèdzèye bièn de noutra viille Fèira. Le baillì eunrejistraon le gagnadzo pe lo conte de Savoué, lo dzô aprì la Fèira, lo 1ì févrì, dzô di patrón de sent Ô, la vèille de la Tsandelaouza !

Se le Montbel l'ayàn rendì contcho de seunque sou, l'an 1393, le-z-atre baillì lo l'ayàn étó fé deun leue mandà. Pèi, n'i désidoù de controlé totta la contabilitoù di baillaje de Veulla. [5] Le contcho pi vioù, que repourton le gagnadzo di baillaje de Veulla, son de l'an 1305. Mima formula, avouì caque pégna difiense, eun l'accape deun le contcho di-z-àn aprì tanque l'an 1539, atra iproua que la Fèira l'a contegnà. L'an 1307 lo baillì l'a pa resì d'eumpoù, vi que la Fèira l'è pa itaye pe lo beue ten. L'è maque si seu lo cas, deun le documèn èizamin-où, iaou rezulte que l'an anuloù la Fèira.

To lèiche pensé que la Fèira l'a contegnà tanque di mouente lo 1556, an iaou ma retsertse i-z-archive de l'Ità de Teeun l'è feniya.

Gneun l'a panco accapoù le documèn que dimoutron que la Fèira l'è itaye féta aprì si an seu é tanque douàn lo XIXo siécllo. No sen que l'an 1857 la fita l'iye redouita a bièn pocca é déèye dèi l'orore tanque a l'Anjélus, i pi tâ tanque 8 aoue di mateun. L'et itoù lo Comise agricole que l'a reprèi eun man l'organizachón, l'an 1885, pe euncoadjì lo développemèn di pégne fabreuque di bouque, avouì l'euntenchón de euntégré lo pégno gagnadzo di campagnâ avouì la vente di prodouì de l'artizanà. Seutta inisiative l'a èi eun gran sussè : a coutì di moublo le-z-artizàn l'an comenchà étó a féye de bocón arteusteuco é son itoù bailla-lèi de pri.

Dèi le-z-àn 1920, Jules Brocherel l'a fé cougnitre lo prestije de la Fèira a bièn de dzi grase i seun iteudzo etnografeucco si l'artizanà valdotèn. [6]

Aprì eun momàn de crize, deun la périoda de la seconda guéra mondiala, l'è itaye reproupouzaye pe l'aministrachón réjonala, avouì l'appouì di Comité des Traditions Valdôtaines é eun partiqueillì pe dou di membro pi cougnì : Amédée Berthod é Robert Berton.

Sisse déri-z-àn la Fèira de Sent-Ô l'è todzô pi groussa é s'ipate a to lo santre istoreucco de Veulla. A pâ l'eumpourtanse économeucca, la Fèira reprézente, surtoù oueu, eun momàn euncroyablo pe récupéré, deun le momàn relijeu é de fita de la véillà, l'idantitoù valdoténa, se rèise pi populére, pi afón é pi vrèye.

Joseph-Gabriel Rivolin 

[1] Raoul Glaber, Chronique de l'an mil, trad. de F. Guizot, Clermont-Ferrand, 2011.

[2] P. Papone, Il chiostro di Sant'Orso in Aosta e la sua interpretazione (Bibliothèque de l'Archivum Augustanum XXXVI), Aoste, 2011, pp. 198-199.

[3] O. Zanolli (éd.), Cartulaire de Saint-Ours (XVe siècle) (Bibliothèque de l'Archivum Augustanum V), Aoste, 1975, pp. 166-167.

[4] L'oncle Jean Martin [F.-G. Frutaz], La foire de Saint-Ours à Aoste, dans « Augusta Prætoria 2 (1920

[5] Les rouleaux de parchemin contenant la comptabilité du bailliage d'Aoste sont conservés et classés aux Archives de l'Etat de Turin, Sezioni Riunite, Camera dei Conti, Savoia, Inventario n. 68, Inventaire des comptes des revenus, et obventions et des subsides des lieux de la Province et Duché d'Aoste, fol. 2, Bailliage d'Aoste, Châtelargent, Montmeilleur et Valdigne, châtellenies.

[6] A. Zanotto, Notes à servir pour l'histoire du commerce en Vallée d'Aoste (2 et 4), dans « Union Valdôtaine » 12 (2/1980), pp. 21-26, et 15 (4/1980), pp. 11-12.

Vidéó

La Fèira de Sent-Oo deun le-z-imadje di-z-archive BREL

Imadze é son que no conton de la tradichinnella fita de Sent-Oo, iaou lo savouèe d’eun cou, la lenva francoprovansala é la queulteua valdoténa se fondon pe lo momàn pi eumpourtàn de l’idantitoù valdoténa.

La léjande de Sent Oo

Pièse dé téatro réalizà pé a compagnà ATAMAS, pé o projet so le lédjénde da Val d'Ohta, qu'a couénta l'orijinne léjandére da Féra.

La Fèira no conte

(patoué di-z-Amaveulle)

Imadze é témouagnadzo que no vegnon di-z-archive BREL é que no conton le-z-édichón de la Fèira d'eun cou.

Fotografie

Son

La Fèira d'eun cou: artizanà di tsavèn

Témouagandzo di 1984 deun lo patoué de Quart (Région autonome Vallée d'Aoste - Fonds RAVDA-AVAS > Enquête systématique).

La Fèira d'eun cou: produchón de tsavèn é de treuill

Témouagnadzo di 1984 deun lo patoué de Quart (Région autonome Vallée d'Aoste - Fonds RAVDA-AVAS > Enquête systématique).

La Fèira d'eun cou: moublo pe la campagne

Témouagnadzo di 1984 deun lo patoué Bion-a (Région autonome Vallée d'Aoste - Fonds RAVDA-AVAS > Enquête systématique).

La Fèira d'eun cou : squeulteue

Témouagnadzo di 1981 eun lo patoué di-z-Amaveulle (Région autonome Vallée d'Aoste - Fonds AVAS).

La Fèira d'eun cou : artizanà di bouque

Témouagnadzo di 1981 deun lo patoué di-z-Amavaveulle (Région autonome Vallée d'Aoste - Fonds AVAS).

La Lenva de la Fèira

(patoué di-z-Amaveulle)

Vezetéde l'esposechón virtuella di-z-objé pi caratéreusteucco de la Fèira é de la queulteua tradichonella valdoténa, guedó pe lo patoué de Corméyeui pé la Atra Vallaye, di-z-Amaveulle pe la Mouayenna é de Bretsón pe la Basa Vallaye.

Imadze ©RAVdA -Assessorà di développemèn économeucco, formachón é travaill

Fotografie

La Vouése de la Foire

(patoué dé Bretsón)

Léeu le mot qué y ehcrétour valdouchtàn i l'an pensà pé couénté a Féra én manira poétécca é régale-vò éntó le pouéntà da trasmissión dédià a Millénére.

Fotografie

Vidéó

La lenva de la Fèira : A la Fèira de Sent-Or

Versión én patoué da tchantsón dé Angelo Branduardi "Alla fiera dell'est"

La lenva de la Fèira : une poésie en francoprovençal

Letteurra dé a poézì dé Armandine Jerusel "La feira de Sain Ors 1991", qu'a l'é vents o lévro "Poussa de solei", feuta dou Guichet linguistique francoprovençal.

La lenva de la Fèira : squeulteue a chèdre

A Féra de Sent-Ors a travers eun'echqueulteurra dé Dario Berlier.

La lenva de la Fèira : Grolla é coppa dé l'amitié

Entervichta a Grolla é a coppa dé l'amitié, douch sémbole da queulteurra é dé l'artijanà valdouchtàn.

La lenva de la Fèira : la mezécca a la Sent-Ors

Madamma mezécca a sé piègn perquè a pou pa alé a Féra dé Sent-Ors én eunna piquioda chéna dé téatro én patoué

La lenva de la Fèira : la Vèillà de la Saint-Ours

A traditsionéla Vèyà da Féra dé Sent-Ors vents eunna piquioda pièse téatrale én patoué.

La lenva de la Fèira : le mouébio agricole a Féra

Entérvichta a Cesarino Bonel, artijàn da Féra dé Sent'Ors, qué no prèdja d'un vièi mouébio : o beuts.

La lenva de la Féira : le démorì a la Sent-Ors

Vouélà le traditsionél démorì valdouchtàn én bohc, contùn prézèn a Féra dé Sent-Ors : tatà, cornaye é boriole.

La lenva de la Fèira : o deuttón dé sent Ors

Dehquevricheu o famous deuttón dé sent Ors : "Lo dzor de sent Or, l’ors beutte sètsé son paillón. Se fé croué tèn, se catse pamé é l’iveur frenì, se fé bon tèn, torne deun sa borna é pe carènta dzor l’iveur continue" .