Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Caa
Patoué de Caa
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
429 Mot pe la lettra "
B
"
boura
n f
Fransé:
mousse
Italièn:
schiuma
boura
n f
Fransé:
écume
Italièn:
schiuma
bourdeusse
n m
Fransé:
ordures
Italièn:
spazzatura
bourdeusse
n m
Fransé:
balayure
Italièn:
spazzatura
bourdòn
n m
Fransé:
bourdon
Italièn:
bombo
bourdòn
n m
Fransé:
bourdon
Italièn:
bordone
bourì
v eunf
Fransé:
bourrer
Italièn:
riempire al massimo
bourie
n f
Fransé:
baratte rotative
Italièn:
zangola
bourie
n f
Fransé:
baratte verticale
Italièn:
zangola verticale
bouroù
aj cal
Fransé:
bourré
Italièn:
zeppo
bouroù (bourì)
v part
Fransé:
bourré (bourrer)
Italièn:
riempito (riempire al massimo)
boursa
n f
Fransé:
sac
Italièn:
borsa
bourset
n m
Fransé:
porte-monnaie
Italièn:
borsellino
boursetta
n f
Fransé:
sac
Italièn:
borsa
boutchì
v eunf
Fransé:
obstruer
Italièn:
ostruire
boutchì
v eunf
Fransé:
boucher
Italièn:
tappare
boutchoùn
n m
Fransé:
bouchon
Italièn:
tappo (turacciolo)
boutecàn
n m
Fransé:
boutiquier
Italièn:
bottegante
bouteua
n f
Fransé:
bouture
Italièn:
talea
bouteucca
n f
Fransé:
magasin
Italièn:
negozio
boutì
v eunf
Fransé:
heurter
Italièn:
urtare
boutoù (boutì)
v part
Fransé:
heurté (heurter)
Italièn:
urtato (urtare)
boutoùn
n m
Fransé:
bouton
Italièn:
bottone
bouye
n f
Fransé:
couleuvre
Italièn:
biscia
bouye
n f
Fransé:
vipère
Italièn:
vipera
bouza
n f
Fransé:
bouse
Italièn:
sterco (bovino)
bo-z-ommo
Chétoz n m
Fransé:
sauge des prés (salvia pratensis)
Italièn:
salvia dei prati (salvia pratensis)
brachà
n f
Fransé:
brassée
Italièn:
bracciata
brachà (brachì)
v part
Fransé:
bercé (bercer)
Italièn:
cullato (cullare)
bracougnì
n m
Fransé:
bracconier
Italièn:
bracconiere
branlì
v eunf
Fransé:
branler
Italièn:
traballare
branloù (branlì)
v part
Fransé:
branlé (branler)
Italièn:
traballato
brantsoù
aj cal
Fransé:
branchu
Italièn:
ramoso
braselé
n m
Fransé:
bracelet
Italièn:
braccialetto
bravo
euntèr
Fransé:
bravo
Italièn:
bravo
brayetta
n f
Fransé:
braguette
Italièn:
brachetta
braza
n f
Fransé:
braise
Italièn:
brace
brèche
n f
Fransé:
brèche
Italièn:
breccia
bregàn
n m
Fransé:
brigand
Italièn:
brigante
brén
n m
Fransé:
bouffée
Italièn:
ventata
brenlì
v eunf
Fransé:
ployer
Italièn:
flettere
brenloù (brenlì)
v part
Fransé:
ployé (ployer)
Italièn:
flesso (flettere)
brenva
n f
Fransé:
mélèze
Italièn:
larice
brételle
n f
Fransé:
bretelle
Italièn:
bretella
breusque
aj cal
Fransé:
âpre
Italièn:
aspro
breusque
aj cal
Fransé:
âcre
Italièn:
acre
breussoùn
n m
Fransé:
ruche
Italièn:
alveare
bréyà (bréyae)
v part
Fransé:
brassé (brasser)
Italièn:
lavorato (lavorare un impasto)
bréyì
v eunf
Fransé:
brasser
Italièn:
lavorare (un impasto)
brezatì
v eunf
Fransé:
roussir
Italièn:
bruciacchiare
Padze présédanta
3
4
5
6
7
Padze
8
9
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze