Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Vagrezentse
Patoué de Vagrezentse
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
289 Mot pe la lettra "
P
"
payà (payéi)
v part
Fransé:
payé (payer)
Italièn:
pagato (pagare)
paye
n f
Fransé:
salaire
Italièn:
stipendio
paye
n f
Fransé:
paye
Italièn:
paga
payéi
v eunf
Fransé:
payer
Italièn:
pagare
payoulla
n f
Fransé:
papillon
Italièn:
farfalla
pecà (pequéi)
v part
Fransé:
mangé (manger - réf. aux animaux)
Italièn:
mangiato (mangiare - rif. agli animali)
pèchà (pèchéi)
v part
Fransé:
percé (percer)
Italièn:
bucato (bucare)
pèchéi
v eunf
Fransé:
percer
Italièn:
bucare
pedzeun
Revers n m
Fransé:
lotier corniculé (lotus corniculatus)
Italièn:
ginestrino (lotus corniculatus)
pedzeun
n m
Fransé:
poussin
Italièn:
pulcino
peeus
n f
Fransé:
poire
Italièn:
pera
pegnà (pegnéi)
v part
Fransé:
peigné (peigner)
Italièn:
pettinato (pettinare)
pegnéi
v eunf
Fransé:
peigner
Italièn:
pettinare
pégno
n m
Fransé:
peigne
Italièn:
pettine
péi
n f
Fransé:
peau
Italièn:
pelle
péì
n m
Fransé:
pays
Italièn:
paese
pèi
n m
Fransé:
poil
Italièn:
pelo
pèi
n m
Fransé:
cheveu
Italièn:
capello
pèi dou loou
Ceré n m
Fransé:
plumet (stipa pennata)
Italièn:
lino delle fate (stipa pennata)
pèis
Revers n m
Fransé:
pois cultivé (pisum sativum)
Italièn:
pisello (pisum sativum)
péise
aj cal
Fransé:
bleu clair
Italièn:
azzurro
péise
n f
Fransé:
paix
Italièn:
pace
pèise
n m
Fransé:
poids
Italièn:
peso
pèisón
n m
Fransé:
poisson
Italièn:
pesce
pèitchoou
n m
Fransé:
pêcheur
Italièn:
pescatore
pèitse
n f
Fransé:
pêche
Italièn:
pesca
pèivro
n m
Fransé:
poivre
Italièn:
pepe
pèivrón
n m
Fransé:
poivron
Italièn:
peperone
péizadzo
n m
Fransé:
paysage
Italièn:
paesaggio
péizàn
n m
Fransé:
paysan
Italièn:
contadino
pelua
n f
Fransé:
escarbille
Italièn:
scintilla
penchéye
Revers n f
Fransé:
pensée cultivée (viola hortensis)
Italièn:
viola del pensiero coltivata (viola hortensis)
penchéye di tsan
Revers n f
Fransé:
violette tricolore (viola tricolor)
Italièn:
viola del pensiero (viola tricolor)
penchón
n f
Fransé:
retraite (pension)
Italièn:
pensione
penechón
n f
Fransé:
punition
Italièn:
punizione
pennelle
n m
Fransé:
pinceau
Italièn:
pennello
pensà
n f
Fransé:
pensée
Italièn:
pensiero
pensà (penséi)
v part
Fransé:
pensé (penser)
Italièn:
pensato (pensare)
penséi
v eunf
Fransé:
penser
Italièn:
pensare
pequéi
v eunf
Fransé:
manger (réf. aux animaux)
Italièn:
mangiare (animali)
pequéi
n m
Fransé:
nourriture (des animaux)
Italièn:
cibo (degli animali)
pequet
n m
Fransé:
piquet
Italièn:
picchetto
péra
n f
Fransé:
pierre
Italièn:
pietra
pérafoudra
n f
Fransé:
foudre
Italièn:
fulmine
perche
n f
Fransé:
pêche
Italièn:
pesca
perchéi
n m
Fransé:
pêcher
Italièn:
pesco
perdón
n m
Fransé:
pardon
Italièn:
perdono
perdorà (perdoréi)
v part
Fransé:
pardonné (pardonner)
Italièn:
perdonato (perdonare)
perdoréi
v eunf
Fransé:
pardonner
Italièn:
perdonare
perdù (peurde)
v part
Fransé:
perdu (perdre)
Italièn:
perso (perdere)
Padze présédanta
1
Padze
2
3
4
5
6
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze