an
deun lo Dichonéo di patoué francoprovansal de la quemeun-a de Veulla
n man seng
an pl
Teste
La déqueverta de « l’eunterruteur » pe tsandzì de lenva
Can eun cougnì a fon doe lenve bièn diférente eunna de l’atra, comme, pe dére, l’angllé é lo japoné, comme eun pou-tì passì ...
Lli totLo gadeun é lo rat
Le bitche l’an pa l’ama, mi caque cou l’an lo queur pi boun que le critchèn. ...
Lli totDe iaou veun-tì lo non Vaticàn ?
Deun lo vioù ten, lo Vaticàn l’iye lo non d’eun tsantì de Roma, di djé dret di Tevere, fran eun fase di Tsan de Mars é a drèite di Gianicolo. ...
Lli totLo pou é lo moutset
Mammagràn l’ayè dji dzeleunne, catro pedzeun : eun dzano, eun rodzo, eun ros, eun ner, é eun dzen pou avouì de balle plimme de totte le couleur que l’ayè noun Quiquiriquì. ...
Lli totLa pégna pesse
Eun cou n’ayè eunna pégna pesse : totta soletta, i mentèn di-z-atre plante tsardjaye de foille, l’ayè de-z-aouille, maque de-z-aouille. ...
Lli totLa renoille Verdin-a
Protso di mayèn de l’onclle Djémeun n’ayè eun dzen petchoù laque ioù le vatse eun tsan s’abéavon. ...
Lli totLe vatse perdon pa lo nord
Pa maroun-e le vatse ! Seloùn la retsertse de sertèn savèn allemàn, le vatse tsertserian todzor lo nord magnéteucco. ...
Lli totLa counta di sa tchevrèi
... Eun dzor mamma tcheuvra va tsertsì la souye pe lo bouque mi, devàn que partì, racomande a se mèinoù : « Ivrade pa la pourta a gneun, n’a perinque eun gramo laou que attèn pa d’atro que de vo pequì ! ». ...
Lli totSe eun vâco poussisse prèdjì
... Eun cou eun tchi mè crèisavon De londze file de gran É aprì lo fromèn douroù, De vise de veun blan. ...
Lli totLo patoué é le nouve jénérachoùn
... ueu n’a de mèinoù que a l’adzo de trèi-z-àn, i momàn d’entrì a l’icoula maternella, prèdzon maque patoué, belle se, pe l’eunfluanse de la télévijoùn é la prézanse de l’italièn deun la sosiétoù, aprègnon vitto de compétanse passive dedeun la lenva dominant ...
Lli totLa vatse a mèitì
... Eun dzor Piérinno propouze : « Que nén di-teu se beuttissan eunsémblo noutre sou é atsetissan an vatse ? ». ...
Lli totLe coscrì
... arrevèye leur tor pe possèi fére fita tcheut eunsemblo, mi étò perqué seutta fita l’è la marca di pasadzo de l’adzo de l’adolésanse a l’adzo adulte é de la périodda de protéchoùn de la fameuille a salla de la responsabilitoù personnella. ...
Lli totLo grou tsat
... To de suite l’a pensà i rat, mi l’a can mimo voulù se catché pe attendre sise galeup. ...
Lli tot