Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Euntroù
Patoué de Euntroù
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
564 Mot pe la lettra "
D
"
derèidì (derèidì)
v part
Fransé:
déraidi (déraidir)
Italièn:
sgranchito (sgranchirsi)
derendjà (derendjé)
v part
Fransé:
dérangé (déranger)
Italièn:
disturbato (disturbare)
derendjé
v eunf
Fransé:
déranger
Italièn:
disturbare
derendzemèn
n m
Fransé:
dérangement
Italièn:
disturbo
dérì
n m
Fransé:
arrière
Italièn:
retro
dérì
n m
Fransé:
benjamin
Italièn:
minore
dérì
adv llouà
Fransé:
derrière
Italièn:
dietro
dérì
prép seum
Fransé:
derrière
Italièn:
dietro
dérì
n m
Fransé:
postérieur
Italièn:
posteriore
dérî
aj num ord
Fransé:
dernier
Italièn:
ultimo
dérimente
adv ten
Fransé:
récemment
Italièn:
recentemente
dérimente
adv ten
Fransé:
dernièrement
Italièn:
ultimamente
desandro
n m
Fransé:
samedi
Italièn:
sabato
desaó
aj cal
Fransé:
déchiré (déchirure musculaire)
Italièn:
lacerato
desaó (se desaé)
v part
Fransé:
déchiré (déchiré)
Italièn:
essersi procurato uno strappo muscolare
descrichòn
n f
Fransé:
description
Italièn:
descrizione
desèivre
v eunf
Fransé:
décevoir
Italièn:
deludere
dêsèn
n m
Fransé:
dessin
Italièn:
disegno
desidé
v eunf
Fransé:
décider
Italièn:
decidere
desidó (desidé)
v part
Fransé:
décidé (décider)
Italièn:
deciso (decidere)
désijòn
n f
Fransé:
décision
Italièn:
decisione
desteun
n m
Fransé:
destin
Italièn:
destino
destrà
adv cantitoù
Fransé:
très
Italièn:
molto
desù
prép seum
Fransé:
sur
Italièn:
su
desù
n m
Fransé:
dessus
Italièn:
sopra
desù
adv llouà
Fransé:
dessus
Italièn:
sopra
desù (desèivre)
v part
Fransé:
déçu (décevoir)
Italièn:
deluso (deludere)
detchardjà (detchardjé)
v part
Fransé:
déchargé (décharger)
Italièn:
scaricato (scaricare)
detchardjé
v eunf
Fransé:
décharger
Italièn:
scaricare
detopé
v eunf
Fransé:
découvrir
Italièn:
scoperchiare
detopó
aj cal
Fransé:
découvert
Italièn:
scoperto
detopó (detopé)
v part
Fransé:
découvert (découvrir)
Italièn:
scoperchiato (scoperchiare)
detor
n m
Fransé:
virage
Italièn:
curva
detoudre
v eunf
Fransé:
se luxer
Italièn:
lussarsi
detoudre
v eunf
Fransé:
tordre
Italièn:
storcere
detoudre
v eunf
Fransé:
se disloquer
Italièn:
slogarsi
detourdù (detoudre)
v part
Fransé:
disloqué (se disloquer)
Italièn:
slogato (slogarsi)
detourdù (detoudre)
v part
Fransé:
tordu (tordre)
Italièn:
storto (storcere)
detourdù (se detoudre)
v part
Fransé:
luxé (se luxer)
Italièn:
lussato (lussare)
detousa
n f
Fransé:
entorse
Italièn:
storta
detrouì (detrouire)
v part
Fransé:
détruit (détruire)
Italièn:
distrutto (distruggere)
detrouire
v eunf
Fransé:
détruire
Italièn:
distruggere
detrousé
v eunf
Fransé:
débander
Italièn:
sbendare
detrousó (detrousé)
v part
Fransé:
débandé (débander)
Italièn:
sbendato (sbendare)
detsardze
n f
Fransé:
décharge
Italièn:
discarica
detsardze
n f
Fransé:
bief d'aval
Italièn:
canale di scolo
detsèite
n f
Fransé:
cascade
Italièn:
cascata
detsó
aj cal
Fransé:
déchaussé (sans chaussures)
Italièn:
scalzo (senza scarpe)
detté
v eunf
Fransé:
dicter
Italièn:
dettare
detto
n m
Fransé:
dette
Italièn:
debito
Padze présédanta
1
2
3
4
Padze
5
6
7
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze