Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Euntroù
Patoué de Euntroù
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
564 Mot pe la lettra "
D
"
dettó (detté)
v part
Fransé:
dicté (dicter)
Italièn:
dettato (dettare)
deu (dî)
v part
Fransé:
dit (dire)
Italièn:
detto (dire)
deuillo
n m
Fransé:
deuil
Italièn:
lutto
deun lo ten
adv ten
Fransé:
anciennement
Italièn:
anticamente
d'euntor
prép loc prép
Fransé:
vers
Italièn:
verso
deur
n m
Fransé:
dur
Italièn:
duro
deur
aj cal
Fransé:
dur
Italièn:
duro
deusqueté
v eunf
Fransé:
discuter
Italièn:
discutere
deusquetó (deusqueté)
v part
Fransé:
discuté (discuter)
Italièn:
discusso (discutere)
deustrepià (deustrepié)
v part
Fransé:
estropié (estropier)
Italièn:
storpiato (storpiare)
deustrepié
v eunf
Fransé:
estropier
Italièn:
storpiare
devàn
prép seum
Fransé:
devant
Italièn:
davanti
devàn
adv llouà
Fransé:
devant
Italièn:
davanti
devàn
adv ten
Fransé:
avant
Italièn:
prima
devàn
adv ten
Fransé:
d'abord
Italièn:
dapprima
devàn
adv ten
Fransé:
auparavant
Italièn:
prima
devàn
n m
Fransé:
devant
Italièn:
davanti
devàn
n m
Fransé:
façade
Italièn:
facciata
devantì
n m
Fransé:
ancêtre
Italièn:
antenato
devantì
n m
Fransé:
devancier
Italièn:
predecessore
devendro
n m
Fransé:
vendredi
Italièn:
venerdì
devésé
v eunf
Fransé:
retourner
Italièn:
rivoltare
devésó (devésé)
v part
Fransé:
retourné (retourner)
Italièn:
rivoltato (rivoltare)
devichà (deviché)
v part
Fransé:
dévissé (dévisser)
Italièn:
svitato (svitare)
deviché
v eunf
Fransé:
dévisser
Italièn:
svitare
devijà (devijé)
v part
Fransé:
partagé (partager)
Italièn:
diviso (dividere)
devijà (devijé)
v part
Fransé:
séparé (séparer)
Italièn:
separato (separare)
devijà (devijé)
v part
Fransé:
divisé (diviser)
Italièn:
diviso (dividere)
devijé
v eunf
Fransé:
séparer
Italièn:
separare
devijé
v eunf
Fransé:
diviser
Italièn:
dividere
devijé
v eunf
Fransé:
partager
Italièn:
dividere
devijòn
n f
Fransé:
division
Italièn:
divisione
devorchà
aj cal
Fransé:
divorcé
Italièn:
divorziato
devorchà (devorché)
v part
Fransé:
divorcé (divorcer)
Italièn:
divorziato (divorziare)
devorché
v eunf
Fransé:
divorcer
Italièn:
divorziare
devouar
n m
Fransé:
devoir
Italièn:
compito
devouèa
n m
Fransé:
devoir
Italièn:
dovere
devouedzè
n m
Fransé:
dévidoir
Italièn:
aspo
dezagréoblo
aj cal
Fransé:
désagréable
Italièn:
sgradevole
dezarbiillà
aj cal
Fransé:
nu
Italièn:
nudo
dezarbiillà (dezarbiillé)
v part
Fransé:
déshabillé (déshabiller)
Italièn:
svestito (svestire)
dezarbiillé
v eunf
Fransé:
déshabiller
Italièn:
svestire
dezarpa
n f
Fransé:
désalpe
Italièn:
demonticazione
dezarpé
v eunf
Fransé:
désalper (déscendre de l'alpage)
Italièn:
demonticare (scendere dall'alpeggio)
dezarpó (dezarpé)
v part
Fransé:
désalpé (désalper)
Italièn:
demonticato (demonticare)
dezastre
n m
Fransé:
désastre
Italièn:
disastro
dezègnà (dezègné)
v part
Fransé:
dessiné (dessiner)
Italièn:
disegnato (disegnare)
dezègné
v eunf
Fransé:
dessiner
Italièn:
disegnare
dezenoù
n m
Fransé:
dix-neuf
Italièn:
diciannove
dezenouimo
aj num ord
Fransé:
dix-neuvième
Italièn:
diciannovesimo
Padze présédanta
1
2
3
4
5
Padze
6
7
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze