Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Euntroù
Patoué de Euntroù
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
555 Mot pe la lettra "
T
"
tsén-èvro
n m
Fransé:
chanvre cultivé (cannabis sativa)
Italièn:
canapa coltivata (cannabis sativa)
tsén-èvro
n m
Fransé:
chanvre
Italièn:
canapa
tséno
n m
Fransé:
chêne
Italièn:
quercia
tséno
n m
Fransé:
chêne pédonculé (quercus robur)
Italièn:
quercia (quercus robur)
tséno blan
Les Villes-Dessus n m
Fransé:
chêne pubescent (quercus pubescens)
Italièn:
quercia lanuginosa (quercus pubescens)
tséó
n m
Fransé:
cheval
Italièn:
cavallo
tséó (tséé)
v part
Fransé:
creusé (creuser)
Italièn:
scavato (scavare)
tserié
Les Villes-Dessus n m
Fransé:
cumin des prés (carum carvi)
Italièn:
cumino dei prati (carum carvi)
tsertchà (tchertché)
v part
Fransé:
cherché (chercher)
Italièn:
cercato (cercare)
tseryì
n m
Fransé:
cumin des prés (carum carvi)
Italièn:
cumino dei prati (carum carvi)
tseucque
aj cal
Fransé:
têtu
Italièn:
testardo
tseuffra
n f
Fransé:
chiffre
Italièn:
cifra
tseun
n m
Fransé:
cliquet
Italièn:
nottolino
tseun
n m
Fransé:
chien
Italièn:
cane
tseun-euille
n f
Fransé:
cheville
Italièn:
cavicchio
tsevretta di tchévre
Les Villes-Dessus n f
Fransé:
coronille bigarrée (coronilla varia)
Italièn:
vecciarino (coronilla varia)
tsevreuille
n m
Fransé:
chevreuil
Italièn:
capriolo
tsevròn
n m
Fransé:
chevron
Italièn:
puntone
tsézó
n f
Fransé:
ruine
Italièn:
rudere
tsezù (tsire)
v part
Fransé:
tombé (tomber)
Italièn:
caduto (cadere)
tsîa
n f
Fransé:
viande
Italièn:
carne
tsicque
aj eund
Fransé:
chaque
Italièn:
ogni
tsicque
aj eund
Fransé:
chaque
Italièn:
ciascun
tsifla
n f
Fransé:
gifle
Italièn:
schiaffo
tsiillòn
n m
Fransé:
brou
Italièn:
mallo
tsin-ó
n f
Fransé:
gouttière
Italièn:
grondaia
tsin-où
n f
Fransé:
trompe
Italièn:
caditoia
tsiquè
n m
Fransé:
réprimande
Italièn:
ramanzina
tsire
v eunf
Fransé:
tomber
Italièn:
cadere
tso
n f
Fransé:
chaux
Italièn:
calce
tsô
n f
Fransé:
chaleur
Italièn:
caldo (calore)
tsô
aj cal
Fransé:
chaud
Italièn:
caldo
tsoblo
n m
Fransé:
dévaloir
Italièn:
colatoio
tsoichà (tsoiché)
v part
Fransé:
butté (butter)
Italièn:
rincalzato (rincalzare pianta)
tsoichà (tsoiché)
v part
Fransé:
rechaussé (rechausser)
Italièn:
rincalzato (rincalzare)
tsoiché
v eunf
Fransé:
rechausser
Italièn:
rincalzare
tsoiché
v eunf
Fransé:
butter
Italièn:
rincalzare (pianta)
tsoidî
n f
Fransé:
chaudière
Italièn:
caldaia
tsoilé
v eunf
Fransé:
piétiner
Italièn:
calpestare
tsoiló (tsoilé)
v part
Fransé:
piétiné (piétiner)
Italièn:
calpestato (calpestare)
tsotan-ila
aj cal
Fransé:
(vache) pour l'été
Italièn:
(mucca) per l'estate
tsotèn
n m
Fransé:
été
Italièn:
estate
tsou
Les Villes-Dessus n m
Fransé:
chou (brassica oleracea)
Italièn:
cavolo verza (brassica oleracea)
tsou
n m
Fransé:
chou
Italièn:
cavolo
tsou di tchévre
Les Villes-Dessus n m
Fransé:
artichaut des murailles (sempervivum tectorum)
Italièn:
guardacasa (sempervivum tectorum)
tsou di tchévre
Les Villes-Dessus n m
Fransé:
joubarbe des montagnes (sempervivum montanum)
Italièn:
semprevivo dei monti (sempervivum montanum)
tsou gro
Les Villes-Dessus n m
Fransé:
chénopode blanc (chenopodium album)
Italièn:
farinaccio selvatico (chenopodium album)
tsoufleur
n m
Fransé:
chou-fleur (brassica oleracea)
Italièn:
cavolfiore (brassica oleracea)
tsouyé
v eunf
Fransé:
faire attention
Italièn:
fare attenzione
tubachòn de l'ée
n f
Fransé:
aqueduc
Italièn:
acquedotto
Padze présédanta
6
7
8
9
10
Padze
11
12
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze