Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Le-z-Amaveulle
Patoué de Le-z-Amaveulle
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
281 Mot pe la lettra "
M
"
matin-ì
aj cal
Fransé:
matineux
Italièn:
mattiniero
matriolo
aj cal
Fransé:
grossier
Italièn:
grossolano
matse
n f
Fransé:
foule
Italièn:
folla
méacllo
n m
Fransé:
miracle
Italièn:
miracolo
meaille
n f
Fransé:
muraille
Italièn:
muraglia
mécanichèn
n m
Fransé:
mécanicien
Italièn:
meccanico
medesén-a
Viéye n f
Fransé:
médicament
Italièn:
medicina
medeseun
n m
Fransé:
médecin
Italièn:
medico
medeseun-a
n f
Fransé:
médecine
Italièn:
medicina
medeseun-a
n f
Fransé:
médicament
Italièn:
medicina
medjà (medjé)
v part
Fransé:
mangé (manger - réf. à l'homme)
Italièn:
mangiato-uomini (mangiare - rif. all'uomo)
medjé
v eunf
Fransé:
manger (réf. à l' homme)
Italièn:
mangiare
medjé
n m
Fransé:
nourriture (des hommes)
Italièn:
cibo (degli uomini)
meejé
n m
Fransé:
menuisier
Italièn:
falegname
meeté
v eunf
Fransé:
mériter
Italièn:
meritare
mefì
v eunf
Fransé:
moisir
Italièn:
ammuffire
mefolù
aj cal
Fransé:
moisi
Italièn:
ammuffito
megnadzo
n m
Fransé:
ménage
Italièn:
faccende
megnie
n f
Fransé:
mine
Italièn:
miniera
megnó
n m
Fransé:
enfant
Italièn:
bambino
megnotta
n f
Fransé:
enfant
Italièn:
bambina
mégro
aj cal
Fransé:
maigre
Italièn:
magro
mèinaille
n f
Fransé:
fillette
Italièn:
ragazzina
mèinoù
n m
Fransé:
enfant
Italièn:
bambino
mèinoù
n m
Fransé:
fils
Italièn:
figlio
meiré
v eunf
Fransé:
mûrir
Italièn:
maturare
meiró (meiré)
v part
Fransé:
mûri (mûrir)
Italièn:
maturato (maturare)
mèis
n m
Fransé:
mois
Italièn:
mese
mèitchà
n f
Fransé:
moitié
Italièn:
metà
meitón
n m
Fransé:
mouton
Italièn:
montone
mèizón
n f
Fransé:
maison
Italièn:
casa
mèizón quemeun-a
n f
Fransé:
mairie (maison communale)
Italièn:
municipio
mélandjé
v eunf
Fransé:
mélanger
Italièn:
mescolare (mischiare)
melaté
v eunf
Fransé:
porter
Italièn:
portare
melaté
perifraze verballa
Fransé:
transporter le faix à dos de mulet
Italièn:
someggiare il fieno
melató (melaté)
v part
Fransé:
porté (porter)
Italièn:
portato (portare)
melet
n m
Fransé:
mulet
Italièn:
mulo
meleun
n m
Fransé:
moulin
Italièn:
mulino
meleun-ì
n m
Fransé:
meunier
Italièn:
mugnaio
meleusse
n f
Fransé:
mie
Italièn:
mollica
memouée
n f
Fransé:
mémoire
Italièn:
memoria
mén-a
Viéye n f
Fransé:
mine
Italièn:
aspetto
meneun
n m
Fransé:
chaton
Italièn:
gattino
menta
n f
Fransé:
menthe
Italièn:
menta
mentèn
n m
Fransé:
centre
Italièn:
centro
mentón
n m
Fransé:
menton
Italièn:
mento
menutta
n f
Fransé:
minute
Italièn:
minuto
méprijé
v eunf
Fransé:
mépriser
Italièn:
disprezzare
mer
n f
Fransé:
mer
Italièn:
mare
merfondé
v eunf
Fransé:
couler
Italièn:
affondare
Padze présédanta
1
2
Padze
3
4
5
6
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze