Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Tsarvensoù
Patoué de Tsarvensoù
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
235 Mot pe la lettra "
P
"
pegnà (pegnì)
v part
Fransé:
peigné (peigner)
Italièn:
pettinato (pettinare)
pegnì
v eunf
Fransé:
peigner
Italièn:
pettinare
pèi
n m
Fransé:
cheveu
Italièn:
capello
pèi
n m
Fransé:
poil
Italièn:
pelo
pèise
n m
Fransé:
poids
Italièn:
peso
pèisón
n m
Fransé:
poisson
Italièn:
pesce
pèivro
n m
Fransé:
poivre
Italièn:
pepe
pèivrón
n m
Fransé:
poivron
Italièn:
peperone
penchiye
n f
Fransé:
pensée
Italièn:
pensiero
penchón
n f
Fransé:
retraite (pension)
Italièn:
pensione
penì
v eunf
Fransé:
punir
Italièn:
punire
penì (penì)
v part
Fransé:
puni (punir)
Italièn:
punito (punire)
pensé
v eunf
Fransé:
penser
Italièn:
pensare
pensó (pensé)
v part
Fransé:
pensé (penser)
Italièn:
pensato (pensare)
pepeun
n m
Fransé:
berbéris commun (berberis vulgaris)
Italièn:
crespino (berberis vulgaris)
pequé
v eunf
Fransé:
manger (réf. aux animaux)
Italièn:
mangiare (animali)
pequé
n m
Fransé:
nourriture (des animaux)
Italièn:
cibo (degli animali)
perche
n f
Fransé:
pêche
Italièn:
pesca
perchì
n m
Fransé:
pêcher
Italièn:
pesco
perdì (perdre)
v part
Fransé:
perdu (perdre)
Italièn:
perso (perdere)
perdón
n m
Fransé:
pardon
Italièn:
perdono
perdoun-ì
v eunf
Fransé:
pardonner
Italièn:
perdonare
perdoun-ó (perdoun-ì)
v part
Fransé:
pardonné (pardonner)
Italièn:
perdonato (perdonare)
perféchón
n f
Fransé:
perfection
Italièn:
perfezione
permettì (permettre)
v part
Fransé:
permis (permettre)
Italièn:
permesso (permettere)
permettre
v eunf
Fransé:
permettre
Italièn:
permettere
persì
n m
Fransé:
persil
Italièn:
prezzemolo
personadzo
n m
Fransé:
personnage
Italièn:
personaggio
pése
n f
Fransé:
paix
Italièn:
pace
pése
aj cal
Fransé:
bleu clair
Italièn:
azzurro
peseun-a
n f
Fransé:
piscine
Italièn:
piscina
pesse
n f
Fransé:
épicéa commun (picea abies)
Italièn:
abete
pesse
n f
Fransé:
épicéa commun (picea abies)
Italièn:
abete rosso (picea abies)
petan-ì
n m
Fransé:
prunier de mahaleb (prunus mahaleb)
Italièn:
ciliegio canino (prunus mahaleb)
pétchà
n m
Fransé:
péché
Italièn:
peccato
pétchà (pétchì)
v part
Fransé:
péché (pécher)
Italièn:
peccato (peccare)
pétchì
v eunf
Fransé:
pécher
Italièn:
peccare
petchoù
aj cal
Fransé:
petit
Italièn:
piccolo
peuccapousa
n m - Néolojisme
Fransé:
aspirateur
Italièn:
aspirapolvere
peunse
n f
Fransé:
pince
Italièn:
pinza
peunté
v eunf
Fransé:
peindre
Italièn:
dipingere
peuntó (peunté)
v part
Fransé:
peint (peindre)
Italièn:
dipinto (dipingere)
peuple
n m
Fransé:
peuple
Italièn:
popolo
peuque
n m
Fransé:
pioche
Italièn:
piccone
peurrafoudra
n f
Fransé:
foudre
Italièn:
fulmine
pezàn
aj cal
Fransé:
lourd
Italièn:
pesante
pézé
v eunf
Fransé:
peser
Italièn:
pesare
pézette
n m
Fransé:
petit pois
Italièn:
pisello
pézó (pézé)
v part
Fransé:
pesé (peser)
Italièn:
pesato (pesare)
pi
n f
Fransé:
peau
Italièn:
pelle
Padze présédanta
1
Padze
2
3
4
5
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze