Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Bretsón
Patoué de Bretsón
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
221 Mot pe la lettra "
T
"
totché
v eunf
Fransé:
toucher
Italièn:
toccare
toumàtica
n f
Fransé:
tomate (solanum lycopersicum)
Italièn:
pomodoro (solanum lycopersicum)
toura
aj cal
Fransé:
(vache) sans lait/ tarie
Italièn:
(mucca) asciutta
tracats
n m
Fransé:
tracas
Italièn:
preoccupazione
tradeut (tradouire)
v part
Fransé:
traduit (traduire)
Italièn:
tradotto (tradurre)
traditsión
n f
Fransé:
tradition
Italièn:
tradizione
tradouire
v eunf
Fransé:
traduire
Italièn:
tradurre
trajmette
v eunf
Fransé:
transmettre
Italièn:
trasmettere
trajmettù (trajmette)
v part
Fransé:
transmis (transmettre)
Italièn:
trasmesso (trasmettere)
trajmisión
n f
Fransé:
émission
Italièn:
trasmissione
tratour
n m
Fransé:
tracteur
Italièn:
trattore
travai
n m
Fransé:
travail
Italièn:
lavoro
travayà (travayé)
v part
Fransé:
travaillé (travailler)
Italièn:
lavorato (lavorare)
travayé
v eunf
Fransé:
travailler
Italièn:
lavorare
travayeur
n m
Fransé:
travailleur
Italièn:
lavoratore
trembià (trembié)
v part
Fransé:
tremblé (trembler)
Italièn:
tremato (tremare)
trembié
v eunf
Fransé:
trembler
Italièn:
tremare
trén
n m
Fransé:
train
Italièn:
treno
tréna
Estoul n f
Fransé:
liseron des champs (convolvulus arvensis)
Italièn:
convolvolo (convolvulus arvensis)
tréquéza
n f
Fransé:
tenaille
Italièn:
tenaglia
trézor
n m
Fransé:
trésor
Italièn:
tesoro
tribunal
n m
Fransé:
tribunal
Italièn:
tribunale
trichtesse
n f
Fransé:
tristesse
Italièn:
tristezza
trifolla
Extrepiéraz n f
Fransé:
pomme de terre (solanum tuberosum)
Italièn:
patata (solanum tuberosum)
tro dé
aj eund
Fransé:
trop de
Italièn:
troppo
troà (troé)
v part
Fransé:
trouvé (trouver)
Italièn:
trovato (trovare)
troé
v eunf
Fransé:
trouver
Italièn:
trovare
trofolla
n f
Fransé:
pomme de terre
Italièn:
patata
tromba
n f
Fransé:
trompette
Italièn:
tromba
trompà
v part
Fransé:
raté (rater)
Italièn:
sbagliato (sbagliare)
trompà (trompé)
v part
Fransé:
dupé (duper)
Italièn:
ingannato (ingannare)
trompé
v eunf
Fransé:
rater
Italièn:
sbagliare
trompé
v eunf
Fransé:
duper
Italièn:
ingannare
tron
n m
Fransé:
tronc
Italièn:
tronco
tronéro
n m
Fransé:
tonnerre
Italièn:
tuono
tronéro
n m
Fransé:
foudre
Italièn:
fulmine
tropé
n m
Fransé:
troupeau (de vaches)
Italièn:
mandria
tropé
n m
Fransé:
troupeau
Italièn:
gregge
trutta
n f
Fransé:
truite
Italièn:
trota
tsampa
n f
Fransé:
brouillard
Italièn:
nebbia
tsavat
n m
Fransé:
sabot
Italièn:
zoccolo
tsécca
aj cal
Fransé:
(chèvre) sans cornes
Italièn:
(capra) senza corna
tsemétire
n m
Fransé:
cimetière
Italièn:
cimitero
tséna
n f
Fransé:
dîner (souper)
Italièn:
cena
tserde
v eunf
Fransé:
choisir
Italièn:
scegliere
tserdù (tserde)
v part
Fransé:
choisi (choisir)
Italièn:
scelto (scegliere)
tserf
n m
Fransé:
cerf
Italièn:
cervo
tserquio
n m
Fransé:
cercle
Italièn:
cerchio
tseuccrà (tseuccré)
v part
Fransé:
sucré (sucrer)
Italièn:
zuccherato (zuccherare)
tseuccré
v eunf
Fransé:
sucrer
Italièn:
zuccherare
Padze présédanta
1
2
3
Padze
4
5
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze