Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Arnà
Patoué de Arnà
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
177 Mot pe la lettra "
M
"
marmota
n f
Fransé:
marmotte
Italièn:
marmotta
marón
aj cal
Fransé:
marron
Italièn:
marrone
marsaye
Ville n f
Fransé:
calamagrostide de Haller (calamagrostis villosa)
Italièn:
cannella delle abetine (calamagrostis villosa)
marsaye
Ville n f
Fransé:
roseau des bois (calamagrostis epigejos)
Italièn:
cannella delle paludi (calamagrostis epigejos)
martchàn
n m
Fransé:
commerçant
Italièn:
commerciante
marté
n m
Fransé:
marteau
Italièn:
martello
martsì
n m
Fransé:
marché
Italièn:
mercato
matchà (matsì)
v part
Fransé:
taché (tacher)
Italièn:
macchiato (macchiare)
matéah
n m
Fransé:
matelas
Italièn:
materasso
matén
n m
Fransé:
matin
Italièn:
mattina
matse
n f
Fransé:
tache
Italièn:
macchia
matsì
v eunf
Fransé:
tacher
Italièn:
macchiare
maveà (maveé)
v part
Fransé:
mûri (mûrir)
Italièn:
maturato (maturare)
maveé
v eunf
Fransé:
mûrir
Italièn:
maturare
maveur
aj cal
Fransé:
mûr
Italièn:
maturo
maye
n f
Fransé:
pull
Italièn:
maglia
mayola
n f
Fransé:
vigne
Italièn:
vite
mayola
n f
Fransé:
vigne (vitis vinifera)
Italièn:
vite (vitis vinifera)
mazel
n m
Fransé:
boucherie
Italièn:
macelleria
mazélé
n m
Fransé:
boucher
Italièn:
macellaio
mécànic
n m
Fransé:
mécanicien
Italièn:
meccanico
medeheun
n m
Fransé:
médecin
Italièn:
medico
medeheun-a
n f
Fransé:
médecine
Italièn:
medicina
medeheun-a
n f
Fransé:
médicament
Italièn:
medicina
méenda
n f
Fransé:
casse-croûte
Italièn:
spuntino
méenda
n f
Fransé:
goûter
Italièn:
merenda
mégro
aj cal
Fransé:
maigre
Italièn:
magro
méh
n m
Fransé:
centre
Italièn:
centro
méhondze
n f
Fransé:
mensonge
Italièn:
bugia
mehquià (mehquié)
v part
Fransé:
mélangé (mélanger)
Italièn:
mischiato (mischiare)
mehquié
v eunf
Fransé:
mélanger
Italièn:
mescolare (mischiare)
mehté
n m
Fransé:
métier
Italièn:
mestiere
mélandjà (mélandzì )
v part
Fransé:
mélangé (mélanger)
Italièn:
mischiato (mischiare)
mélandzì
v eunf
Fransé:
mélanger
Italièn:
mescolare (mischiare)
melatiéra
n f
Fransé:
chemin muletier
Italièn:
mulattiera
melet
n m
Fransé:
mulet
Italièn:
mulo
méliza
n f
Fransé:
mélisse (melissa officinalis)
Italièn:
melissa (melissa officinalis)
mémouée
n f
Fransé:
mémoire
Italièn:
memoria
mén-à (mén-ì)
v part
Fransé:
guidé (guider)
Italièn:
guidato (guidare)
mén-à (mén-ì)
v part
Fransé:
amené (amener)
Italièn:
condotto (condurre)
mendjà (mendzì)
v part
Fransé:
mangé (manger - réf. à l'homme)
Italièn:
mangiato-uomini (mangiare - rif. all'uomo)
mendzì
v eunf
Fransé:
manger (réf. à l' homme)
Italièn:
mangiare
mendzì
n f
Fransé:
nourriture (des hommes)
Italièn:
cibo (degli uomini)
mén-ì
v eunf
Fransé:
guider
Italièn:
guidare
mén-ì
v eunf
Fransé:
amener
Italièn:
condurre
mén-ihtra
n f
Fransé:
potage
Italièn:
minestra
ménta
n f
Fransé:
menthe
Italièn:
menta
méntahtro
Ville n m
Fransé:
menthe à grandes feuilles (mentha longifolia)
Italièn:
menta selvatica (mentha longifolia)
mentèn
n m
Fransé:
centre
Italièn:
centro
mentì
v eunf
Fransé:
mentir
Italièn:
mentire
Padze présédanta
1
Padze
2
3
4
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze