Tsertsa

Dichonéo

Contenù di site

Multimédià

Teste eun patoué

Documàn

Maura Susanna

photo-1-1_8116_l.jpg

(patoué de Vagrezentse)

Maura Susanna, oteur-tsanteur-eunterprète cllasse 1956, l’è la vouése que pi de totte reprézente l’amo populéo valdotèn. Son parcour muzical comenche bièn vitto : a l’adzo de doj’an Maura partesipe a la compétichòn « Microfono libero » organizéye pe le Père Canossièn avouì la quemeun-a de Saint-Vincent. 

L’è a partì di-z-àn 70 que pren cor é crèi son idantitó muzicala, avouì la partisipachòn a diféèn concour canore é eun role todzor pi de protagoniste deun lo mondo di téatro eun patouè (deun la compagnì « La Veillà » de Tsatéyón).

Euntre se colaborachòn pi eumpourtante on pou po fé a mouèn de beutté eun évidanse son rappor d’ametchà fraterne avouì Luis de Jyaryot, que aprésie pe sa sansibilitó é pe son euntélijanse muzicala : l’è eunsemblo a llu é i Trouveur Valdotèn que fonde deun l’an 1982 la coopérativa « Ambrokal ».

L’an 1983 Maura publie lo disque « Fables de nos jours », dédià i tsanhòn de Magui Bétemps. L’è fran a traì l’ametchò que la llatte a Magui que Maura aruye a eumpléyé sa vouése d’an fasòn creteucca, eun euntérodzèn le nouile jénérachòn su leur idantitó valdoténa.

L’è bièn eumpourtàn étò son lièn avouì le Trouveur Valdotèn. L’è fran avouì leur que Maura partadze an colaborachòn deréye deun le-z-àn é que contenue vouì lo dzor deun lo cadro di projè « Patoué eun Mezeucca », nèisù l’an 2012.

Deun son répertouéo Maura Susanna, protso a de tsanhòn que féyon partia di patrimouéno de la queulteua valdoténa, baille de caro i tsanhòn populée de to lo mondo, tsantéye eun fransè, catalàn, créole, espagneul é co feunque eun djaponèis. Son euntenchòn l’è halla de tsanté le santimàn, le-z-étà d’amo de tcheu le-z-ommo, eungn eumpléyèn la mezeucca comme langadzo universel. 

Deun l’an 1995 chor la publicachòn « Il viaggio », deun lo mimo an Maura euncontre Joan Baez. Heutta rancontre reprézente la réalizachòn d’eun sondzo d’an via perquè heutta artiste l’è pe Maura lo seumbole d’eun mésadzo de liberté é de justice.

L’an 2011 chour l’album « Terra mia » di 2011, l’è di 2022 son dérì traaille repourte deun lo titre an fraze que soèn Maura s’è sentua die deun lo ten : « Maura Susanna… quella che canta ».