Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Ayas
Patoué de Ayas
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
145 Mot pe la lettra "
E
"
ehpatà
v eunf
Fransé:
épandre (foin)
Italièn:
spargere (fieno)
ehpéc
n m
Fransé:
valériane celtique (valeriana celtica)
Italièn:
valeriana celtica (valeriana celtica)
ehpellouà
n f
Fransé:
escarbille
Italièn:
scintilla
ehpéna
n f
Fransé:
épine
Italièn:
spina
ehpes
aj cal
Fransé:
épais
Italièn:
spesso
ehpia
n f
Fransé:
épi
Italièn:
spiga
ehpià
v eunf
Fransé:
enfiler les épieux dans les faix de foin
Italièn:
infilare i bastoni per someggiare nei fasci di fieno
ehpión
n m
Fransé:
épieu
Italièn:
bastone per someggiare il fascio
ehponda
n f
Fransé:
ridelle
Italièn:
sponda
ehponga
n f
Fransé:
éponge
Italièn:
spugna
ehpous
n m
Fransé:
époux
Italièn:
sposo
ehpouza
n f
Fransé:
épouse
Italièn:
sposa
ehproà
v eunf
Fransé:
essayer
Italièn:
provare
ehproà (ehproà)
v part
Fransé:
essayé (essayer)
Italièn:
provato (provare)
ehproua
n f
Fransé:
essai
Italièn:
prova
ehtejà
v eunf
Fransé:
récolter les produits agricoles
Italièn:
raccogliere i prodotti agricoli
ehtéla
n f
Fransé:
bûche
Italièn:
ceppo (da ardere)
ehtéla
n f
Fransé:
étoile
Italièn:
stella
ehterbì
v eunf
Fransé:
tuer
Italièn:
uccidere
ehterbì (ehterbì)
v part
Fransé:
tué (tuer)
Italièn:
ucciso (uccidere)
ehtoul
n m
Fransé:
étable
Italièn:
stalla
ehtréit
aj cal
Fransé:
étroit
Italièn:
stretto
ehtrosón
n m
Fransé:
passe-partout
Italièn:
passe-partout
éidà
v eunf
Fransé:
aider
Italièn:
aiutare
éidà (éidà)
v part
Fransé:
aidé (aider)
Italièn:
aiutato (aiutare)
éido
n m
Fransé:
aide
Italièn:
aiuto
éjamèn
n m
Fransé:
examen
Italièn:
esame
éjimpio
n m
Fransé:
exemple
Italièn:
esempio
éléfàn
n m
Fransé:
éléphant
Italièn:
elefante
élèsión
n f
Fransé:
élection
Italièn:
elezione
embardemèn
n m
Fransé:
harnais
Italièn:
bardatura
embetón
n m
Fransé:
bourrade
Italièn:
spintone
emboquioù
n m
Fransé:
entonnoir
Italièn:
imbuto
embréà
n f
Fransé:
bourrade
Italièn:
spintone
émisión
n f
Fransé:
émission
Italièn:
trasmissione
émotsión
n f
Fransé:
émotion
Italièn:
emozione
empiégà
n m - Néolojisme
Fransé:
employé
Italièn:
impiegato
empiégà
n f - Néolojisme
Fransé:
employée
Italièn:
impiegata
empó
n m
Fransé:
impôt (taxe)
Italièn:
tassa
empréza
n f
Fransé:
entreprise
Italièn:
impresa
empréza
n f
Fransé:
entreprise
Italièn:
impresa
encló
n m
Fransé:
enclos
Italièn:
recinto
enfèsión
n f
Fransé:
infection
Italièn:
infezione
enfleéntsa
n f
Fransé:
grippe
Italièn:
influenza
enformasión
n f
Fransé:
information
Italièn:
informazione
engrapéyà
v eunf
Fransé:
grimper
Italièn:
arrampicarsi
engrapéyà (engrapéyà)
v part
Fransé:
grimpé (grimper)
Italièn:
scalato (scalare)
enquerà
n m
Fransé:
curé
Italièn:
parroco
ensègnà
v eunf
Fransé:
enseigner
Italièn:
insegnare
ensègnà (ensègnà)
v part
Fransé:
enseigné (enseigner)
Italièn:
insegnato (insegnare)
Padze présédanta
1
Padze
2
3
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze