rontù (rontre)
deun lo Dichonéo di patoué francoprovansal de la quemeun-a de Creméyeui
v part
Fra
abîmé (abîmer)
(v part )
Ita
rovinato (rovinare)
(v part )
rontù m - seng
Ézeumplo: rontù
Fra
abîmé
Ita
rovinato
rontù m - pl
Ézeumplo: rontù
Fra
abîmés
Ita
rovinati
ronteuva f - seng
Ézeumplo: ronteuva
Fra
abîmée
Ita
rovinata
ronteuve f - pl
Ézeumplo: ronteuve
Fra
abîmées
Ita
rovinate