Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Ayas
Patoué de Ayas
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
290 Mot pe la lettra "
P
"
pasión
n f
Fransé:
passion
Italièn:
passione
passà
v eunf
Fransé:
passer
Italièn:
passare
passà (passà)
v part
Fransé:
passé (passer)
Italièn:
passato (passare)
passadjo
n m
Fransé:
passage
Italièn:
passaggio
patcha
n f
Fransé:
pacte
Italièn:
patto
patchoc
n m
Fransé:
boue
Italièn:
fango
pâte
n m
Fransé:
prière
Italièn:
preghiera
patéla
n f
Fransé:
gifle
Italièn:
schiaffo
patìn
n m
Fransé:
serpillière
Italièn:
strofinaccio
patìn
n m
Fransé:
torchon
Italièn:
straccio
patìn
n m
Fransé:
chiffon
Italièn:
straccio
patsiéntsa
n f
Fransé:
patience
Italièn:
pazienza
patta
n f
Fransé:
patte
Italièn:
zampa
patta di tchét
Lignod n f
Fransé:
dactyle pelotonnée (dactylis glomerata)
Italièn:
mazzolina (dactylis glomerata)
paya
n f
Fransé:
paille
Italièn:
paglia
payé
n m
Fransé:
fenil
Italièn:
fienile
payet
n m
Fransé:
paillasse (d'un bât, d'une selle)
Italièn:
imbottitura (di un basto, di una sella)
payet
n m
Fransé:
coussin (de transport)
Italièn:
bastina (cuscino da trasporto)
payoula
n f
Fransé:
papillon
Italièn:
farfalla
pécca
n f
Fransé:
pierre
Italièn:
pietra
pécca
n f
Fransé:
caillou
Italièn:
sasso
péccà
n m
Fransé:
nourriture (des animaux)
Italièn:
cibo (degli animali)
péccà (péccà)
v part
Fransé:
mangé (manger - réf. aux animaux)
Italièn:
mangiato (mangiare - rif. agli animali)
pechatchùn
Lignod n m
Fransé:
molène (verbascum thapsus)
Italièn:
tasso barbasso (verbascum thapsus)
pechca
n f
Fransé:
pêche
Italièn:
pesca
pechcadour
n m
Fransé:
pêcheur
Italièn:
pescatore
pecheuna
n f
Fransé:
piscine
Italièn:
piscina
pèchón
n m
Fransé:
poisson
Italièn:
pesce
pègola
n f
Fransé:
brebis
Italièn:
pecora
pehqué
n m
Fransé:
vieux
Italièn:
vecchio
pehquéra
n f
Fransé:
vieille
Italièn:
vecchia
pehquet
n m
Fransé:
esse (d'essieu)
Italièn:
acciarino (della ruota)
péhquia
n f
Fransé:
viande
Italièn:
carne
pèi
n m
Fransé:
café
Italièn:
caffè
pèi dè l'oura
Champoluc n m
Fransé:
plumet (stipa pennata)
Italièn:
lino delle fate (stipa pennata)
pél
n m
Fransé:
cheveu
Italièn:
capello
pél
n m
Fransé:
poil
Italièn:
pelo
pél
n f
Fransé:
peau
Italièn:
pelle
péla
n f
Fransé:
casserole
Italièn:
pentola
pélé
n m
Fransé:
passe-partout
Italièn:
passe-partout
péna
n f
Fransé:
peine
Italièn:
pena
pènél
n m
Fransé:
pinceau
Italièn:
pennello
pénéténtsa
n f
Fransé:
punition
Italièn:
punizione
pénsà
n f
Fransé:
pensée
Italièn:
pensiero
pénsà
v eunf
Fransé:
penser
Italièn:
pensare
pénsà (pénsà)
v part
Fransé:
pensé (penser)
Italièn:
pensato (pensare)
pensión
n f
Fransé:
retraite (pension)
Italièn:
pensione
péntà
v eunf
Fransé:
peindre
Italièn:
dipingere
péntà (péntà)
v part
Fransé:
peint (peindre)
Italièn:
dipinto (dipingere)
pentre
n m
Fransé:
peintre
Italièn:
pittore
Padze présédanta
1
Padze
2
3
4
5
6
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze