Cerca

Dizionario

Contenuti del sito

Multimedia

Testi in patois

Documenti

ma

male nel Dizionario del patois francoprovenzale del comune di Brusson

n m
Comune: Brusson
Fonte 1: Roberta Sommese Esposito
Fra
mal
(n m )
Ita
male
(n m )

ma sing

Esempio: aé ma o pi dret
Fra
avoir mal au pied droit
Ita
avere male al piede destro

ma pl

Esempio: le ma
Fra
les maux
Ita
i mali

Testi

D’an pién dé macolle…

Non dit soén d’eunna djen qu’a l’at eunna santé fébia, é qu’a sé piègn contùn, qu’a l’é piéna dé macolle. ...

Leggi tutto

D’an pién dé macolle…

Non dit soén d’eunna djen qu’a l’at eunna santé fébia, é qu’a sé piègn contùn, qu’a l’é piéna dé macolle. ...

Leggi tutto

O djal é o mochet

Mamagràn a l’ae gui djerne é catro poudzìn : un djano, un ros, un maròn, un ner é un bé djal to dé béle pume dé totte lé coulour ...

Leggi tutto

O portchignón é o rat

Le béhte i l’an pa l’arma… ma dé co i l’an un cour pi gro qué tsou di djen ! Un co d’amich dé fameuya i l’aon donà a mià mamma un portchignón… Lo p ...

Leggi tutto

L'ouya é o réarot

Tsétta a l’é a couénta dé a drola fermantsa éntré l’ouya é o réarot : « Véén un co quieui l’é-té pi bon dé volé pi én at pé o tsi ? », ou l’a campà la un djor o réar ...

Leggi tutto

O trézor dou tchahté dé Grana

O tchahté dé Grana, é Bretsón, a l’é pa mae un di pi vièi tchahté da Val d’Ohta, ma co un pocht pién dé tchoze drole. ...

Leggi tutto

Vertà ou lédjénda ?

... Ou sé troa fran ou cu da montagna dé Comagne é ou djor dé ouèi non vi mae dé gro bèrio é dé piante. ...

Leggi tutto

A couénta di sét tchevrèi

... Un djor a tchivra a désida d’alé tchertché dé medjé vents ou bo ma, dévàn qué modé-se, a racomanda i ché piquiot : « Ivreu pa peu a porta a gnun, tsé outor ou y é un lu gramo qu’oul atèn pa d’ ...

Leggi tutto

Ichté én montagna

... Le valdouchtàn meutson pa a tsa réguia é l’echteuggio da queulteurra matériéla no couénta moué dé tchoze so a véa dé eunna sosiété. ...

Leggi tutto

A montagna é le chè non

... Pé un Valdouchtàn, qu’ou l’a vichcù ou méntén di béhte, é l’é o cas da maopart di patouézàn qu’i l’an pasà a caranténa d’an, montagna vou dire arp, saret a dire l’énsémbio dé y erbadjo é di tchavane ...

Leggi tutto

L’ors é o piquió berdjì

... O minà ou minae lardjé le béhte vents o bo é en caressèn o pieu douts ou dit : « I sa bén qué vou-z-atre lamméreu mach redjé l’erba bona frécha di pra, ma sé pou pa perquè ou fat encorra séé-la é rétchavié-la vents o payì pé vo norrì d’ivér » ...

Leggi tutto

Perquè y ouèi di minà i tchandjon coulour apré qu’i son na ?

... S’i y é son pa dé mélanosite, l’iris a l’é bleu perse, da méma coulour di sellule dé l’iris sé té la aite én trachparéntsa. ...

Leggi tutto

A féra dé Sent Ors

... Dé simpio martchì organizà a la bona, l’a vénì eunna grousa organizatsión qu’a fèi travayé dé tsenténe dé djen. ...

Leggi tutto