Tsertsa

Dichonéo

Contenù di site

Multimédià

Teste eun patoué

Documàn

Semel in anno licet insanire: o carnaval

16 février 2015  - Le mot du mois

(patoué dé Bretsón)

O carnaval, belle s'ou l'a tchandjà dé sans ou lon di siécle tén é, dé féhta payenna, l'é vénì eunna féhta crichtiana, sobra un di momèn dé l'ivèr qu'ou non atèn mach én moué dé pocht vents ou mondo. Co én val d'Ohta l'é parì é tsé y é son dé carnaval fran particuyé é vièi.

Penseu mae ou carnaval istorécco dé Pon-Sen-Martìn qué, to a couénta dé Sen Martìn é o guiabio, a Ninfa dou Lys é a guièra tra Salasse é Romàn, réprén én un co solet cahcùn di momèn pi émportàn pé a queulteurra é l'istouére da quemeunna. Ou éncorra, o carnaval médiéval dé Vérets, qu'ou couénta dou coradjo dé Caterinne dé Tchalàn. Ibién pa peu le féhte da Coumba-Frèida, carnaval qué, comme tsi dé d'atre val dé montagna, vot salutté o lon ivér é fére féhta perqué l'aroet un bon iforés...

Pé mièi cogniche tsa féhta, vo propozén dé matériél a aité vents o site. Tan pé comintsé, poeu lére a rétchertcha dé Alexis Bétemps so o carnaval da Coumba-Frèida, qu'a l'at ichtà verà én patoué. Vents a sétsión aprénde, peu, troeu dé matériél didattéco so le personadjo qué le minà lammon mach pé le iour morechque. Pé levré, vents ou Glossére, poeu cogniche a variété di patoué valdouchtàn pé le mot "carnaval" é "morechca".

Camentràn - Carnaval - Carnavalle - Carnéval -Carnavale