Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
Le-z-Amaveulle
Patoué de Le-z-Amaveulle
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
309 Mot pe la lettra "
A
"
a l'ensón
adv llouà
Fransé:
bord (sur le vide)
Italièn:
orlo (del vuoto)
a l'entor
adv llouà
Fransé:
autour
Italièn:
intorno
a l'envés
adv magniye
Fransé:
à l'envers
Italièn:
al rovescio
a l'improvista
adv magniye
Fransé:
à l'improviste
Italièn:
all'improvviso (improvvisamente)
a mantaque
adv magniye
Fransé:
à tâtons
Italièn:
a tastoni
a mi ten
adv ten
Fransé:
à mi-temps
Italièn:
a tempo parziale
a nouviye
adv modal
Fransé:
inutilement
Italièn:
inutilmente
a paticole
adv magniye
Fransé:
à califourchon
Italièn:
a cavalcioni
a rabel
adv magniye
Fransé:
en désordre
Italièn:
in disordine
a rablo
adv magniye
Fransé:
en désordre
Italièn:
in disordine
a randón
adv magniye
Fransé:
jusqu'au bord
Italièn:
fino al bordo
a requelón
adv magniye
Fransé:
à rebours
Italièn:
a ritroso
a revertsón
adv magniye
Fransé:
à l'envers
Italièn:
al rovescio
a sen de
prép loc prép
Fransé:
chez
Italièn:
da
a tatón
adv magniye
Fransé:
à tâtons
Italièn:
a tastoni
a tepet
adv magniye
Fransé:
à tâtons
Italièn:
a tastoni
a tita premie
adv magniye
Fransé:
la tête la première
Italièn:
a testa in giù
a toque
adv magniye
Fransé:
en morceaux
Italièn:
a pezzi
a trafio
adv magniye
Fransé:
en désordre
Italièn:
in disordine
a tsambe eun l'er
magnie de diye
Fransé:
les quatre fers en l'air
Italièn:
gambe all'aria
aaló
n m
Fransé:
glas
Italièn:
rintocco funebre
aàn
n m
Fransé:
cuivre
Italièn:
rame
aavì
n m
Fransé:
pignon
Italièn:
pinolo
aaviìn
n m
Fransé:
avenir
Italièn:
futuro
abafé
v eunf
Fransé:
mortifier
Italièn:
mortificare
abafó (abafé)
v part
Fransé:
mortifié (mortifier)
Italièn:
mortificato (mortificare)
abajour
n m
Fransé:
abat-jour
Italièn:
paralume
abandon-é
v eunf
Fransé:
abandonner
Italièn:
abbandonare
abandon-ó (abandon-é)
v part
Fransé:
abandonné (abandonner)
Italièn:
abbandonato (abbandonare)
abatouar
n m
Fransé:
abattoir
Italièn:
macello
abéé
v eunf
Fransé:
abreuver
Italièn:
abbeverare
abéó
v part
Fransé:
abreuvé (abreuver)
Italièn:
abbeverato (abbeverare)
abésédéro
n m
Fransé:
abécédaire
Italièn:
abbecedario
abetude
n f
Fransé:
habitude
Italièn:
abitudine
abitèn
n m
Fransé:
habitant
Italièn:
abitante
abominablo
aj cal
Fransé:
abominable
Italièn:
abominevole
abon-emèn
n m
Fransé:
abonnement
Italièn:
abbonamento
aboton-é
v eunf
Fransé:
boutonner
Italièn:
abbottonare
aboton-ó (aboton-é)
v part
Fransé:
boutonné (boutonner)
Italièn:
abbottonato (abbottonare)
abretì
v eunf
Fransé:
abrutir
Italièn:
rincretinire
abretì
n m
Fransé:
abruti
Italièn:
bruto
absanse
n f
Fransé:
absence
Italièn:
assenza
acapé
v eunf
Fransé:
attraper
Italièn:
acchiappare
acapité
v eunf
Fransé:
arriver
Italièn:
capitare
acapó (acapé)
v part
Fransé:
attrapé (attraper)
Italièn:
acchiappato (acchiappare)
accablì
v eunf
Fransé:
affaiblir
Italièn:
indebolire
accablì
aj cal
Fransé:
faible
Italièn:
debole
accapó (accapé)
v part
Fransé:
chassé (chasser)
Italièn:
cacciato (cacciare)
aché
n m
Fransé:
acier
Italièn:
acciaio
acheanse
n f
Fransé:
assurance
Italièn:
assicurazione
Padze présédanta
1
Padze
2
3
4
5
6
7
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze