Va i contenù preunsipal
Va i fon de la padze
Réjón otonoma Val d'Ousta
Patoué
Français
Italiano
Patoué
Lo site di Francoprovansal
eun Val d'Ousta
Clloure
Francoprovansal
Lo francoprovensal
Pasó, prézàn, futur
Atlas di patoué valdotèn
Lo dzargo
Bibliografia
Le conte de patoisvda
Queulteura
Idantitó queulterella
La Fisella
La Fèira de Sent-Oo
Litérateura é oteur
Léjandéro é littérateura populéra
Mezeucca
Planète
Téatro eun patoué
Toponimo eun Val d'Ousta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Apprende
Mèinoù
Grafiya
Minicourse Tchatté eun patoué
Grammére
Eizersicho Icoula Populéra de Patoué
Lo patoué i buró
Manuel di bon uzadzo
Eunterféranse, eumpreun, calque
Néolojisme
Fasón de diye
Non de batéì
Trézor de teste
Moutré
Eundicachón jénérale pe le-z-eunségnàn
Eunstremèn didatteucco
Publicachón
Promochón
Sauvegarder, Cultiver, Valoriser
Concoù Cerlogne
Icoula Populéra de Patoué
Bulleteun
Patoué a l'icoula
Fita eunternachonala di patoué
Assosiachón
Atre inisiative
Guetset
Tsertsa
Chédre ioù tsertsì
Pertot
Deun lo dichonéo
Deun le teste eun patoué
Dichonéo
Contenù di site
Multimédià
Teste eun patoué
Documàn
Aqueuille
/
Dichonéro
/
Dichonéo pe quemeun-e
/
La Tchouille
Patoué de La Tchouille
Allì a la lettra
a
Allì a la lettra
b
Allì a la lettra
c
Allì a la lettra
d
Allì a la lettra
e
Allì a la lettra
f
Allì a la lettra
g
Allì a la lettra
h
Allì a la lettra
i
Allì a la lettra
j
Allì a la lettra
k
Allì a la lettra
l
Allì a la lettra
m
Allì a la lettra
n
Allì a la lettra
o
Allì a la lettra
p
Allì a la lettra
q
Allì a la lettra
r
Allì a la lettra
s
Allì a la lettra
t
Allì a la lettra
u
Allì a la lettra
v
Allì a la lettra
w
Allì a la lettra
x
Allì a la lettra
y
Allì a la lettra
z
84 Mot pe la lettra "
D
"
dado
n m
Fransé:
dé
Italièn:
dado
damma
n f
Fransé:
dame
Italièn:
signora
dan
n m
Fransé:
panne
Italièn:
guasto
danjéi
n m
Fransé:
danger
Italièn:
pericolo
danse
n f
Fransé:
danse
Italièn:
ballo
dansià (dansyì)
v part
Fransé:
dansé (danser)
Italièn:
danzato (danzare)
dansyì
v eunf
Fransé:
danser
Italièn:
danzare
data
n f
Fransé:
date
Italièn:
data
dechèn
n m
Fransé:
dessin
Italièn:
disegno
dechèn
n m
Fransé:
projet
Italièn:
progetto
dechèn animà
n m
Fransé:
dessin animé
Italièn:
cartone animato
dechente
n f
Fransé:
descente
Italièn:
discesa
décher
n m
Fransé:
dessert
Italièn:
dolce
dechidà (dechidéi)
v part
Fransé:
décidé (décider)
Italièn:
deciso (decidere)
dechidéi
v eunf
Fransé:
décider
Italièn:
decidere
dechouando
n m
Fransé:
samedi
Italièn:
sabato
defà
n m
Fransé:
panne
Italièn:
guasto
defà
n m
Fransé:
défaut
Italièn:
difetto
degà
n m
Fransé:
dégât
Italièn:
danno
degréi
n m
Fransé:
degré
Italièn:
grado
déi
n f
Fransé:
dent
Italièn:
dente
dèi
n m
Fransé:
doigt
Italièn:
dito
déinooura
n m
Fransé:
après-midi
Italièn:
pomeriggio
déjer
n m
Fransé:
désert
Italièn:
deserto
dejodre
n m
Fransé:
désordre
Italièn:
disordine
delón
n m
Fransé:
lundi
Italièn:
lunedì
délujón
n f
Fransé:
déception
Italièn:
delusione
demache
n m
Fransé:
mardi
Italièn:
martedì
demandà (demandéi)
v part
Fransé:
demandé (demander)
Italièn:
chiesto (chiedere)
demandéi
v eunf
Fransé:
demander
Italièn:
chiedere
deméicro
n m
Fransé:
mercredi
Italièn:
mercoledì
demenze
n f
Fransé:
dimanche
Italièn:
domenica
denéi
n m
Fransé:
déjeuner (dîner)
Italièn:
pranzo
deplèijì
n m
Fransé:
douleur
Italièn:
dolore
detor
n m
Fransé:
virage
Italièn:
curva
detto
n m
Fransé:
dette
Italièn:
debito
deuille
n m
Fransé:
deuil
Italièn:
lutto
deure
v eunf
Fransé:
dire
Italièn:
dire
deuspenchà (deuspenchéi)
v part
Fransé:
dépensé (dépenser)
Italièn:
speso (spendere)
deuspenchéi
v eunf
Fransé:
dépenser
Italièn:
spendere
deusteun
n m
Fransé:
destin
Italièn:
destino
deustropià (deustropiéi)
v part
Fransé:
abîmé (abîmer)
Italièn:
rovinato (rovinare)
deustropié
v eunf
Fransé:
abîmer
Italièn:
rovinare
deut (deure)
v part
Fransé:
dit (dire)
Italièn:
detto (dire)
devendro
n m
Fransé:
vendredi
Italièn:
venerdì
devouar
n m
Fransé:
exercice
Italièn:
esercizio
devouar
n m
Fransé:
devoir
Italièn:
compito
devouidjà (devouidjì)
v part
Fransé:
vidé (vider)
Italièn:
vuotato (vuotare)
devouidjì
v eunf
Fransé:
vider
Italièn:
vuotare
dezerón
n m
Fransé:
petit déjeuner (déjeuner)
Italièn:
colazione
Padze présédanta
Padze
1
2
Padze suivanta
Dichonéro
Nen saì de pi
Dichonéo pe quemeun-e
Torna i sondzón de la padze